La gent normal

  

S’havia estat cultivant per Gràcia, i havia après que és tan important viatjar… (sí, sí, clar, clar)



Comentaris tancats a La gent normal

Barça o Madrid

Tinc clar que m’agrada més que el Barça guanyi que no pas que el Madrid perdi. I prefereixo que el Barça guanyi a que el Madrid perdi (les dues coses, són, evidentment, la felicitat absoluta). El que ja no tinc tan clar, però, és què em provoca més satisfacció interna, d’aquella nascuda dels budells i de la ràbia: un triomf del Barça o que el Madrid perdi, el derrotin, l’eliminin i s’enfonsi. La satisfacció de saber que el Liverpool ha posat les coses molt difícils a la Champions del Madrid em fa despertar un somriure que no em fa despertar els sis gols del Barça a l’Atlètic de Madrid. També somric, però és un somriure diferent.

Poc esportiu, ho sé. Però és que no és esport, és el Barça.



Comentaris tancats a Barça o Madrid

Les germanes Lleixà i el meu queixal.

Haig d’anar al dentista. De fet, haig d’anar al cirurgià dental. Em vaig anar a fer una radiografia de les meves dents i la dentista em va dir que m’havien de treure el queixal del senyal de baix a la dreta. Però com que tampoc em fa massa mal, no penso mai a demanar hora. Només em fa mal després de passar força estona rient. I aquest és el problema que em provoquen la Laia i l’Alba Lleixà. Fan que tingui ganes de trucar al dentista.



Comentaris tancats a Les germanes Lleixà i el meu queixal.

Vida quotidiana

Ahir al pis parlàvem d’en Roberto Saviano. La frase "a aquest l’acabaran matant" m’ha estat rondant tot el dia pel cap. La història, òbviament, la coneixia. Tinc el llibre a la tauleta de nit, però no m’acabo de deicidir. La pel·lícula és molt llarga i fa temps que ja em van convidar a un grup del facebook de suport. Però té 29 anys. Té 29 anys i resulta que jo en tinc 23. Ha crescut a Nàpols i jo a Mataró, que no és el mateix però mirem al mateix mar. Té 29 anys i es veu que no pot dormir tres dies seguits allà mateix. Té 29 anys i no sap què és fer un cafè. No pot tenir el gran plaer de passejar sol pels carrers, d’asseure’s a mirar com tanquen les botigues o com s’encenen els llums de Rambla Catalunya.

Comentaris tancats a Vida quotidiana

2008

S’acaba l’any 2008. Fa poc la Laia em va parlar d’un missatge que li vaig enviar demà farà un any amb tot de propòsits que, sorprenentment, hem acomplert. Un gran any. Nova York. Autocaravana. Riure. Molts riures. Excursions. Esplai. Mataró. Més Mataró. Santes. Glòria. Barcelona. Pis. IKEA. Somriures. Llicenciatura. Beca. Beques. Màster. Doctorat. PRBB. Xipre. Final de carrera. Turquia. Xocolata. París. Nous amics. Vells amics. Clap i CTPs. Demà acabem el gran 2008 a Olot, a veure el pam de neu que hi ha caigut. Bon futur a tots!

Comentaris tancats a 2008

Diferent

Arribo al pis i obro el mail. Gràcies.

  

Comentaris tancats a Diferent

Llei de vida



Cal que deixi la meva casa i prengui el bastó, cal que amb una esperança trenqui la tristor. Faré una cabana de pedra i de fang on la terra em doniel meu guany: Clavaré les meves arrels, creixent de cara al cel,donaré fruit abundós,i l’hivern em despullarà, de neu em cobrirà, neu, que es fondrà a poc a poc.

Després de la lluita intensa vindrà el repòs, deixaré la terra abonada pel meu esforç,els fills que em segueixin potser marxaran, però vagin on vagin constants: Clavaran les seves arrels creixent de cara al cel, donaran fruit abundós, i l’hivern els despullarà, de neu els cobrirà, neu, que es fondrà a poc a poc.

1 comentari

Vespres de setembre

Perquè l’Arcàdia, encara que no sigui l’Arcàdia, sempre farà passar vespres genials. Perquè la felicitat és això.

Comentaris tancats a Vespres de setembre

Primer dia

A tu, que demà comences una nova etapa. A tu, que et deu fer tanta por com em feia a mi. A tu, que m’has tornat a demostrar que hi ha gent que val la pena, sigui d’on sigui, de l’edat que sigui. A tu, que et vull demostrar que hi ha gent que val la pena, que només cal tenir els ulls oberts i el somriure a punt. A tu, que t’has fet important sense que me n’adonés. A tu, i a la nostra perduda diària. A tu, bona sort.

Comentaris tancats a Primer dia

2008-09

I demà tot torna a començar de nou. Ens passarem dos dies organitzant el nou curs, discutint i debatent què volem ser, què volem transmetre, com ho volem transmetre. Ens passarem els dies fent feina i construint un projecte en el qual creiem. Construint la transformació social que volem fer realitat i que volem que ells també facin realitat cada dia, dins i fora del nostre i del seu projecte. Tenint el repte d’educar en el lleure, intentant formar persones que valguin la pena, que convisquin amb els valors que ens fan llevar-nos demà al matí i començar un cap de setmana de reunions i riures

Comentaris tancats a 2008-09