Cal que deixi la meva casa i prengui el bastó, cal que amb una esperança trenqui la tristor. Faré una cabana de pedra i de fang on la terra em doniel meu guany: Clavaré les meves arrels, creixent de cara al cel,donaré fruit abundós,i l’hivern em despullarà, de neu em cobrirà, neu, que es fondrà a poc a poc.
Després de la lluita intensa vindrà el repòs, deixaré la terra abonada pel meu esforç,els fills que em segueixin potser marxaran, però vagin on vagin constants: Clavaran les seves arrels creixent de cara al cel, donaran fruit abundós, i l’hivern els despullarà, de neu els cobrirà, neu, que es fondrà a poc a poc.
Quan de temps, aquesta cançó. Quins records.