trossos de vida sense cap valor…

Ara, que representa que vull dedicar els propers, com a mínim, quatre anys de la meva vida a "col·laborar en fer avançar el coneixement científic" (sí, queda pedant), no sé si realment ho vull o no ho vull fer. Si realment m’agrada o no m’agrada. No sé ben bé què és el que m’agrada i a què vull dedicar la majoria dels meus esforços. Només sé que la frase que hi ha a la que surts del laboratori m’encanta: Science is the poetry of reality. Quan llegeixo aquesta frase, per un moment, estic convençuda que he triat el camí correcte.

Tweet

Banyar-se en un riu i perdre una xancleta aigua enllà. Que la Marina t’hagi d’aguantar mentre vas a peu coix per tot de matolls plens de serps i bitxos raros. Decidir que vols anar a Philadelphia i canviar de plans. Entrar a Philadelphia quan es fa fosc amb Streets of Philadelphia a tot volum i saber que no ets la primera que ho fas. Sopar pa bimbo amb un fanalet il·luminant-nos. Menjar pastanagues a Nova York. Que una dona ens acompanyi al súper. Que una altra dona ens passegi per Peekskill. Que un home ens deixi aparcar la furgo sense pagar. Que se’ns encalli la furgo a la sorra. Que la Laia i la Marina vagin a dutxar-se i l’Helena i jo aguantem una bronca. Banyar-nos vestides a l’Atlàntic. Veure balenes. Dormir en una rotonda. Trobar la casa on va néixer en Bruce Springsteen. Que ens convidi a esmorzar. No, això no. Veure una cascada preciosa. Que la Marina faci amics raros. Perdre una arrecada a New Hampshire. Flipar amb els paisatges. Cantar El teu estiu, cridant, i que ens miri el cotxe del costat. Que el cambrer de Boston sigui borde. Dormir amagada entre els arbres, evitant mosquits. Que a la Marina la piquin tots els bitxos. Que la Laia xoqui amb el sostre de la furgo. Que l’Helena t’avisi que queda un quart de dipòsit. No trobar cap gasolinera. Anar a Estats Units i acabar visitant la ONU a Ginebra. Trobar mataronins a Central Park. Portar una diadema al cap.

Tweet

We made a promise, we swore we’d always remember
No retreat, baby, no surrender.

Tweet

"Entre l’absurd i el misteri, em quedo amb el misteri". Entre l’absurditat de la vida i el sentit, opto pel sentit.

Tweet

Tinc un no sé què a la panxa. Els nervis posats a dins. La incomprensió, la ràbia i la por tota barrejada dins la meva panxa. Adonar-te, altre cop, que tot pot acabar-se per un atzar de la fortuna, d’un dia per l’altre, d’un moment per l’altre. Adonar-te que de res serveix fer plans i tenir somnis, que no serveix de res anar en compte i no jugar amb foc, que el foc crema i el gel també. Adonar-te que tot és tan fràgil i adonar-te que res no és important. I saber que, malgrat tot, tot continua sent tant o més important. Pensar que, al cap i a la fi, això no és res més que una broma de mal gust.

Tweet

Per primera vegada, és 1 de setembre i sóc al tren anat cap a Barcelona. Mataró, aquest matí era diferent, o era igual com ho serà cada matí fins d’aquí a deu mesos. M’he trobat la Maria i ja no ens hem parat, que fèiem tard. L’estiu del 2008 ha estat el més curt dels que he viscut fins ara: estiu de decisions i bona sort, de nous i vells amics, de converses divertides pel xat del gmail, de vespres de sèries, d’un viatge inoblidable, de hippisme i de valors, de bones converses, d’anar a la platja de nit, de bons propòsits, de missatges inesperats, de trucades perdudes i converses davant de casa, dels millors somriures, de trobades sorprenents. Un bon estiu. 

Tweet

Pel poc que escric en aquest bloc, puc marxar de vacances i tornar-ne sense que es noti. Però és que em fa il·lusió. Jo diria (encara que potser m’equivoco) que era a tercer de carrera, al segon trimestre, quan estudiàvem evolució, que un dia a una sala d’ordinadors de Roger de Llúria, a la Pompeu, vam dir que aniríem a Estats Units i que voltaríem per allà. Doncs això, comença avui.

Prepara’t per un viatge ben llarg
La maleta i el sac de dormir
I el neguit i la por, de les ànsies d’obrir camí
No t’oblidis de la rosa dels vents
No t’oblidis de l’estrella polar
Creca el que no tens perquè el que tens no ho perdras 
 

Tweet

Feia mesos que rebia invitacions a la nova moda facebook, però mai trobava el moment per perdre estona navegant. Avui, l’article d’en Carles Capdevila al diari i ser mes d’agost m’han acabat de convèncer. Quina gràcia, porto tot el dia posant "pins" als llocs on he estat (haig de viatjar més!) i pensant en els que podré posar d’aquí a un mes, fent-me de grups i de causes i xafardejant… curiós, això d’internet…

Tweet

Cada Santes són iguals i, inexplicablement, cada Santes són extremadament diferents. Mil records em quedaran de les del 2008, mil titulars. Mil anècdotes que es repeteixen cada any i mil de noves. Aquestes seran Les Santes de la gent de sempre, amb els jocs de sempre i les tonteries de sempre. Les Santes dels momeroters i Les Santes del "molt bé". Les Santes dels nous amics: de les Albes, d’en Toni, del Garbí, d’en Xevi. Les Santes del 2008 seran, sobretot, Les Santes de l’Anna. Inevitablement, genials.

Tweet

Cada Santes són iguals i, inexplicablement, cada Santes són extremadament diferents. Mil records em quedaran de les del 2008, mil titulars. Mil anècdotes que es repeteixen cada any i mil de noves. Les Santes de la gent de sempre, amb els jocs de sempre i les tonteries de sempre. Les Santes dels momeroters i Les Santes del “Molt bé”, Les Santes dels nous amics: de les Albes, d’en Toni, del Garbí, d’en Xevi, de la Jauma. Les Santes del 2008 seran, sobretot, Les Santes de l’Anna. Inevitablement, genials.

Tweet